Reaccions emocionals davant del càncer

Home » Blog » » Oncoimatge » Reaccions emocionals davant del càncer
REACCIONS-EMOCIONALS-DAVANT-DEL-CANCER
Quan es diagnostica un càncer té com a conseqüència un fort impacte emocional, tant en la persona a la qual se li ha diagnosticat com als familiars i gent del seu entorn. Per regla general, suposa un xoc, però les reaccions emocionals davant d’aquesta malaltia i els seus tractaments varien segons les persones i al llarg de tot el procés. Quines són les reaccions més comuns?

Por: el càncer és una de les malalties més temudes a la nostra societat, ja que sol ser sinònim de dolor, patiment i mort. No és que aquestes creences siguin falses, però en molts casos sempre hi ha alguna cosa que es pugui fer ja sigui per curar-lo o pal·liar el dolor. Davant el sentiment de por, el principal és identificar a què es tem, parlar-ho i tractar-ho per superar aquesta por.
Avui dia i gràcies als avenços mèdics i científics, i a la sevadetecció precoç, càncer no és sinònim d’un tràgic final.
Incertesa: no saber què pot succeir pel que fa al pronòstic, els resultats del tractament i possibles recaigudes provoca incertesa. Per fer front a ella, és important comunicar tots els dubtes i demanar informació als professionals oncològics.
Negació: la negació es produeix davant la situació de no reconèixer la malaltia, la seva gravetat i conseqüències, i es tradueix en no parlar del càncer, dels seus tractaments, conseqüències o pronòstics. Pot ser només una reacció emocional temporal, en tot cas, formaria part del procés d’adaptació.
Tristesa: davant del diagnòstic d’un càncer, sol haver-hi una disminució de les activitats socials i professionals, el que porta a disminuir l’autoestima de la persona. No obstant això, cal procurar mantenir el major nombre d’activitats gratificants i aprendre a detectar els patrons de pensament negatius per substituir-los en positius, per evitar sentiments depressius.
L’autoestima es proclama com una de les eines més poderoses per sentir-te més optimista i així obtenir una actitud de lluita i superació davant el càncer. Per això és important cuidar la teva imatge.
Ràbia: per aprendre a controlar la ràbia, és convenient detectar en quin punt es produeix l’enuig. És cert que a curt termini pot suposar un alleujament emocional i un mitjà de control, però, a mitjà o llarg termini, pot aïllar i fer sentir culpable a la persona.
Culpabilitat: aquest sentiment sorgeix en pensar si un podria haver fet alguna cosa per prevenir el càncer o haver-ho detectat abans. El passat, passat està i res d’ara podrà canviar-lo. A més, el càncer és una malaltia que es dóna a causa de molts factors impredictibles. Es recomana, doncs, centrar-se en el present i en què es pot fer a partir d’ara per millorar la salut i benestar del pacient oncològic.
Aïllament: de vegades, el preocupar-se per la malaltia, el voler ocultar-la davant els éssers estimats o pensar que ells no comprenen l’estat en el qual un es troba, creen distància. Per això és bo comunicar-se amb els familiars i amics, parlar dels temes que preocupen. Això sí, és recomanable que ells estiguin instruïts.
Davant del diagnòstic d’un càncer és un bon moment per aprendre a expressar-se, per apropar-te al màxim als teus i sentir la seva calor i suport.
Sentir-se estigmatizat/da: ningú està obligat a donar més explicacions de les que es volen donar. Tot i que el pacient oncològic es trobi amb altres persones que hagin patit o tinguin càncer, no cal tancar-se portes a la comunicació entre ells, o a la feina o allà on es realitzen altres activitats quotidianes.
No obstant això, durant i després del càncer és possible viure la malaltia a través de reaccions emocionals positives. Algunes persones experimenten un sentiment de fortalesa a l’hora de fer-li front, per tal de mantenir el benestar propi i el dels seus familiars. A aquesta capacitat de sobreposar-se a les adversitats i recuperar-se, tot i el estrès psicosocial que suposa patir càncer, es diu resiliència.
En qualsevol cas, és important conèixer totes les reaccions emocionals que es produeixen davant el càncer i, si aquestes es prologuen i creen dificultats en el dia a dia, és important posar-se en contacte amb professionals per recuperar actituds i estils de vida i així millorar la salut i autoestima.

En primera persona

la vida es una verbenaVanesa NuedaUna baixada emocional sense precedents, això vaig sentir quan em van donar la notícia: “Tens càncer de mama”. Em dic Vanessa Nueda, tinc 36 anys i sóc mami de bessons de 4 anyets. La sorpresa, la ràbia, la por i la tristesa van a l’una després de conèixer el diagnòstic, a la meva ment només acudien els meus fills.

Vaig trigar poc a reaccionar i entendre que enfadar-me amb el món no solucionaria el problema, el dolor físic és inevitable, però el patiment és opcional, i vaig optar per apartar-lo, abandonar la por i passar el tractament entre somriures i envoltada d’alegria. Estar malalta no té perquè ser una situació dramàtica, en realitat normalitzar la malaltia és una cosa fonamental perquè el tractament sigui més suportable.

Encara que sembli mentida, del càncer també es treuen coses positives.

Vaig decidir escriure un blog www.elcrepdemivida.com on explicar tota la meva experiència

Deixa el teu missatge

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR